Nadons i comunicació: El desenvolupament del llenguatge durant el primer any

Tot i que les primeres paraules no arribaran fins al voltant de l’any de vida, durant els primers mesos el nadó ja es comunicarà amb nosaltres.

Els primers sis mesos

desarrollo del lenguaje, balbucear, primeras palabras, sonidos guturales

Dels zero als sis mesos de vida l’infant intentarà comunicar-se amb nosaltres de diferents maneres: a través del plor, amb el somriure, la mirada i les expressions facials, amb l’objectiu de mostrar les seves necessitats i emocions. Cal també que nosaltres hi parlem des del moment del naixement. La parla té una funció molt important: és una eina de comunicació, permet fer referència a realitats presents i no presents, al·ludir al context, exterioritzar sentiments i emocions, cridar l’atenció de l’infant i, en alguns casos, tranquil·litzar-lo.

També és important interactuar amb el nadó aprofitant la riquesa del llenguatge no verbal. En les famílies en les que els seus membres tenen dèficits auditius greus, per exemple, la comunicació també apareix des dels primers dies. Els infants són molt observadors, perceben ràpidament les mirades, els moviments, les sensacions, etc. És recomanable que tot infant pugui experimentar amb el llenguatge no verbal: per exemple, mentre parlem amb ells, acompanyem les nostres paraules amb el moviment de les mans. Amb el llenguatge no verbal, l’infant pot expressar-se abans que no li arribi la parla. A mesura que li fem retorn i que li mostrem que l’entenem, l’estarem ajudant a sentir-se segur, a saber que li prestem atenció, i això contribuirà al desenvolupament del seu llenguatge verbal.

Així mateix, el nadó també reacciona a estímuls auditius, com ara els sorolls ambientals: des dels primers dies de vida pot reconèixer la veu de la mare, i prefereix parar atenció a la parla dels seus cuidadors que a altres sons o sorolls.

Un nadó d’entre un i tres mesos sospira, badalla, pot cridar i emetre sons vocals, que es produeixen a la zona posterior de la boca (sons guturals). Per això acostumen a sonar com “gggaaa” o “ggguuu”. Aquests sospirs, badalls i vocalitzacions acostumen a ser senyals relacionats amb les seves necessitats bàsiques –per exemple, si té gana–, i amb mostres de les seves sensacions de plaer –sospira quan l’acaronem– o de desplaer –crida per avisar-nos que ha mullat el bolquer–. Davant d’aquests senyals, nosaltres acostumem a interpretar-los i a donar-hi resposta: la repetició d’aquesta conducta farà que la criatura aprengui que el plor, els crits, etc. són una via per aconseguir la companyia de l’adult i el seu consol, i això representa els inicis de la comunicació.

Per la seva facilitat d’imitar els gestos i expressions emocionals de les cares, entre els tres i els sis mesos els infants començaran a utilitzar les expressions facials per interactuar amb nosaltres. També poden somriure de manera voluntària –potser fins ara el nostre fill ens ha regalat alguna rialla, però no de manera intencionada–. Durant aquest període utilitzen la informació visual de la nostra cara per a l’aprenentatge del llenguatge: així doncs, convé que els fem ganyotes, que emetem sons per cridar la seva atenció, que els somriem i els intentem fer somriure, que els hi parlem cara a cara, que cantem, que xiulem… Ells es fixaran en el moviment dels nostres llavis, de la llengua, en com obrim la boca…

De mica en mica també exploraran la seva veu: xisclaran per expressar la seva alegria o enuig, produiran crits aguts o greus, vibracions amb els llavis o la llengua, i fins i tot de vegades trobarem la criatura parlant amb ella mateixa emetent sons. També sentiran com els adults parlen al seu voltant o directament amb ella. Gràcies a tot plegat, a partir del sisè mes de vida l’infant començarà a fer servir consonants –la ema, la be…–, fins a combinar-les amb les vocals. Quan això passi s’iniciarà el balboteig, i es començarà a comunicar mitjançant sons sil·làbics encadenats, com el “ma-ma-ma”, “pa-pa-pa”, “da-da-da” però, de moment, sense identificar el seu significat.

Els infants que comencen a produir balbotejos més tard també comencen a parlar més tard: una etapa activa de balboteig és imprescindible com a pas previ per aprendre a parlar. Tot i això, respectem el ritme de cada nen i no patim si les adquisicions que realitza les fa abans o després que altres infants. És un procés de maduració, un viatge en què ell és el protagonista i nosaltres tan sols els seus acompanyants.

Dels sis mesos a l’any

Entre el sisè mes i l’any el nostre fill anirà assolint diverses fites

Category
0-1 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge