P3: escolaritzar o no escolaritzar?

Tot i que és una pràctica molt habitual, l’escolarització dels infants a partir dels 3 anys és una decisió voluntària: a l’estat espanyol, l’escolarització no és obligatòria fins als 6 anys.

Es pot dir que pràcticament la majoria de les famílies opten per avançar aquest moment i inscriuen l’infant al sistema escolar als tres anys, moment en què arrenca el segon cicle d’Educació Infantil. Quan arribi el moment de prendre aquesta decisió, serà important tenir en compte si el nostre fill està preparat per fer aquest pas i si nosaltres estem convençuts de voler-lo fer.

Avantatges de l’escolarització

Diversos estudis recolzen la importància de l’escolarització dels infants en l’etapa dels tres als sis anys: per exemple, l’informe PISA defensa que el rendiment escolar dels nens i nenes en edats primerenques és superior com més aviat hagin estat escolaritzats.

L’escolarització pot afavorir el desenvolupament social i emocional del nostre fill gràcies a les noves experiències i oportunitats de relació que l’escola li ofereix. És allà on l’infant experimentarà com són les relacions amb altres nens i nenes i amb altres persones adultes: l’escola (o l’escola bressol) esdevé un context on l’infant amplia les experiències viscudes en el context família.

L’escola, de fet, obre tot un nou món a l’infant i afavoreix el seu desenvolupament cognitiu: li permet participar en activitats i rebre propostes dirigides amb un propòsit, els professionals que hi treballen li faciliten experiències i nous reptes que li permeten construir aprenentatges i descobrir noves activitats.

Altres arguments a favor de l’escolarització són: la motivació per les ganes de descobrir que li fomenta el grup, l’enriquiment de l’intercanvi cultural, la reducció de possibles desigualtats socioeducatives, la possibilitat de conciliar vida familiar i laboral, etc.

En conclusió, l’escola pot oferir als infants unes possibilitats òptimes per desenvolupar les seves potencialitats, tot contribuint al seu desenvolupament integral (social, afectiu, físic i intel·lectual) i resultant un recurs per a les famílies en la coresponsabilitat de la tasca educadora.

Un altre factor decisiu que ens pot convèncer per escolaritzar-lo ben aviat és que, si ho fem, a 1r de Primària ja podríem tenir una plaça a l’escola desitjada.

Per triar quin és el centre més adient per al nostre fill, podem visitar l’escola o les possibles escoles on ens agradaria inscriure’l per conèixer el seu projecte educatiu, els seus valors i les metodologies que utilitzen. També s’aconsella parlar amb professors que hi treballin per fer-nos una idea més realista del que ens trobarem després.

Desavantatges de l’escolarització

Malgrat els avantatges descrits sobre l’escolarització als 3 anys, també cal tenir en compte els arguments en contra de portar els petits a l’escola a aquesta edat.

De fet, el nostre país és davanter en el nombre d’infants escolaritzats en aquesta etapa pre-obligatòria dels tres als sis anys i un dels motius és que, en altres països, s’ofereixen més alternatives de conciliació laboral i d’educació. I no només en etapes primerenques: també en l’etapa d’escolarització obligatòria, alguns models educatius entenen que allò obligatori és l’educació dels infants i no el fet d’anar a l’escola, per això també és permesa l’educació a casa.

Per exemple, un dels motius que porta a les famílies a prendre la decisió de no escolaritzar l’infant en aquesta franja no obligatòria és no aconseguir plaça en el centre educatiu desitjat, de manera que el centre al qual haurien d’escolaritzar el seu fill no respon a les seves expectatives. Altres famílies valoren que altres iniciatives com ara les comunitats d’aprenentatge o altres xarxes espontànies entre famílies resulten més apropiades a les seves necessitats. Així doncs, potenciar altres tipus d’aprenentatge i metodologies diferents també ens pot portar a prendre aquesta decisió.

Hi ha també qui concep l’escolarització com una resposta social condicionada per les circumstàncies laborals de les famílies. És a dir, que l’escolarització cada vegada es realitza en edats més primerenques per la manca de recursos que no permeten la conciliació de la vida familiar i la vida laboral. Contribuir en la relació amb la família en aquestes edats, si les nostres possibilitats ho permeten, pot fer-nos decantar per no escolaritzar la criatura fins més endavant.

L’escolarització no deixa de ser una vivència nova per la criatura plena de situacions desconegudes i, com que cada criatura és diferent, unes podran entomar els primers dies d’escola amb alegria, però d’altres amb pors i intranquil·litat. De fet, pensar en els ritmes de cada infant és un altre dels arguments de pes d’aquelles famílies que decideixen no escolaritzar el seu fill.

Nosaltres som qui decidirem quina és la millor opció pel nostre fill i no ens hem de sentir culpables si pensem que no està preparat per iniciar l’escola, que de moment no té aquesta necessitat madurativa o que encara requereix d’un temps per a fer aquest pas.

De tota manera, cal tenir present que l’educació és un dret de tot infant i, si decidim no escolaritzar-lo, caldrà cercar altres alternatives que ens ajudin a acompanyar-lo en el seu desenvolupament. Per exemple, caldrà assegurar el procés de socialització de l’infant, afavorint el contacte amb altres nens i adults, bé sigui en les interaccions del dia a dia, com ara quan anem a comprar, anem en autobús, al parc, etc. o, mitjançant altres activitats, per exemple, apuntar-lo a una escola de música, a la ludoteca, etc. També caldrà ajudar-lo a desenvolupar les seves capacitats, generant, amb intencionalitat, situacions d’aprenentatge. Per aconseguir-ho haurem de programar activitats perquè el nen pugui investigar, fer hipòtesis, reflexions, desenvolupar diverses habilitats, treballar diversos continguts, etc. Els adults que l’acompanyem en aquest procés li haurem de proporcionar la informació necessària per construir coneixement.

Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge, Últims Articles