Pell atòpica: pot ser que el meu fill en tingui?

Tot i que la pell dels nadons és molt sensible, si observem que el nostre fill té la pell envermellida, amb algun petit granet o erupció, és important fer-li una exploració per descartar o confirmar la possibilitat que tingui pell atòpica, una malaltia habitual durant els primers anys de vida de les criatures.

Per tal que us resulti més fàcil identificar-la, us expliquem què és i què cal fer en cas de detectar-la. Així mateix, us oferim algunes recomanacions per a la cura de la pell del nadó.

La pell atòpica en nadons: què és?

piel atopica, atopica, piel niño, piel bebe, piel atopica bebe, piel atopica niño, dermatitis, dermatitis bebe, dermatitis niño, erupcion piel, erupcion piel niño, erupcion piel bebe, hidratacion piel niño, hidratacion piel bebe

La pell atòpica –també anomenada dermatitis atòpica– és una malaltia caracteritzada per l’erupció o la inflamació de la pell, que acostuma a provocar una picor intensa i descamació: en aquests casos, la pell presenta molta sequedat, és aspra i està envermellida. La dermatitis atòpica és una malaltia que es caracteritza pels seus brots, és a dir, té períodes de millora i d’empitjorament. No és, però, una malaltia contagiosa.

Normalment es presenta en forma de petits grans que es poden omplir de líquid fins que acaben rebentant, en alguns casos generant crosta. Acostuma a començar a la cara i s’estén després per la resta del cos. Quan el nadó que pateix aquesta malaltia creix, és habitual que aquestes erupcions també apareguin en els plecs dels colzes, genolls, canells, turmells, darrere de l’orella…

Quan pot aparèixer?

Sovint la pell atòpica es comença a manifestar en la criatura entre els dos i els sis mesos d’edat. Acostuma a desaparèixer a partir dels divuit mesos, tot i que també es pot mantenir o tornar a aparèixer en l’edat adulta.

Què causa la pell atòpica?

Tot i que se’n desconeixen les causes reals, la pell atòpica es relaciona amb factors genètics: una història familiar d’al·lèrgies o pells atòpiques pot fer que la criatura tingui més predisposició a patir la malaltia. Això no vol dir que la pell atòpica sigui provocada pels al·lèrgens. Tot i que acostuma a ser més freqüent en nadons amb predisposició a patir al·lèrgies, no totes les criatures amb pell atòpica tenen necessàriament algun tipus d’al·lèrgia.

La pell atòpica també s’atribueix a la sequedat de la pell i a d’altres factors irritants, com ara la humitat provocada per la saliva, la suor o l’orina de la criatura, l’ús de teixits sintètics, el contacte amb substàncies químiques com el clor, etc.

Com es diagnostica la pell atòpica en els nadons?

Si detectem que la criatura presenta erupcions, vermellors o picors a la pell, és important portar-la al pediatre.

Per tal de diagnosticar si es tracta de pell atòpica, és possible que l’especialista ens pregunti sobre la història clínica del nadó i dels seus familiars, alhora que realitzarà un examen físic de la pell de la criatura.

A partir d’aquí, valorarà la necessitat de realitzar altres proves, com ara proves cutànies per a al·lèrgies o analítiques de sang, especialment si els brots s’acompanyen d’altres símptomes com ara l’asma, diarrees, conjuntivitis, etc.

Quin és el tractament adequat per a la pell atòpica?

Tot i que no existeix un tractament que curi la pell atòpica, l’especialista, després de fer una valoració del cas, ens receptarà un tractament adequat a la pell del nostre nadó: en la majoria dels casos ens receptarà alguna crema per evitar que l’erupció s’escampi i alleujar-ne els símptomes.

Recomanacions per tenir cura de la pell del nadó

Tot i que no podem impedir que el nostre nadó tingui pell atòpica, hem de recordar que, encara que no pateixin aquesta malaltia, la pell dels infants és molt sensible. Així doncs, és important prendre algunes mesures per evitar irritacions i descamacions.

Algunes de les recomanacions que ens ajudaran a garantir una bona cura de la pell de la criatura són:

  • Evitar les temperatures extremes: tant el fred com la calor poden provocar irritacions a la pell. És important tenir especialment cura de les zones més exposades a les agressions externes (mans, cara…), abrigar els nadons quan fa fred, evitar exposar-los als rajos solars, fer ús de cremes protectores o pantalles físiques, i evitar que surtin al carrer quan les condicions ambientals siguin brusques.

  • Fer ús de detergents per a la roba suaus o específics per a pells sensibles. Quan rentem la roba és preferible fer un esbandit addicional amb aigua i prescindir dels suavitzants.

  • No cal banyar el nen diàriament: ho podem fer en dies alterns per tal que l’aigua no li ressequi la pell.

  • No cal utilitzar sabó cada vegada que realitzem la higiene de la criatura: ho podem fer només amb aigua. Quan es faci ús de sabó, és important que sigui suau, de Ph neutre, evitant utilitzar-ne en excés.

  • Eixugar bé la criatura després del bany i fer-ho suaument, sense fregar i garantint que eliminem tota la humitat de la seva pell.

  • Hidratar bé la seva pell, diàriament, fins i tot dues o tres vegades al dia si té la pell seca. Convé que la crema hidratant no contingui alcohol o perfums.

  • Evitar teixits que puguin causar picor, com ara la llana o les fibres, en la roba de la criatura i en la seva roba de llit. És recomanable utilitzar teixits transpirables, com ara el lli o el cotó.

  • Mantenir les ungles del nostre infant curtes per tal que no s’esgarrapi.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Salut, Salut