Per què plora el meu fill?

El plor és una forma de comunicació que es presenta de manera diferent en cada nadó: alguns poden plorar fort; d’altres, més suau; n’hi ha que poden plorar durant un període determinat del dia de manera persistent; mentre que d’altres ho fan de manera puntual per reclamar alguna cosa. El nostre fill plorarà per expressar les seves inquietuds, emocions, situacions de malestar i necessitats físiques: pot ser que tingui gana, vulgui dormir, estigui cansat o no es trobi bé, i que necessiti cridar la nostra atenció per resoldre allò que el molesta i que no pot aconseguir per ell mateix.

Tot i que ens inquieti i ens preocupi sentir plorar el nostre fill, de mica en mica anirem aprenent a identificar perquè plora el nadó i què ens vol dir amb cada tipus de plor. Conèixer quines són les causes més habituals que provoquen el plor en els més petits ens ajudarà també a afrontar els moments de plor amb més serenor.

La gana o la set

La criatura acostuma a expressar que té gana o set de dues maneres diferents: si fa un parell d’hores que dorm i, de sobte, es desperta gemegant primer i augmentant la intensitat del plor després, ens està indicant que vol menjar o beure. Una altra manera amb què acostuma a demostrar que té gana o set és quan, ja desperta, comença a obrir i a tancar la boca, es duu les mans a la boca o gira el cap en direcció a les nostres mans i, si les hi apropem a la cara, comença a plorar. Si la tenim en braços i té gana o set, en comptes de girar el cap en direcció a les nostres mans, buscarà el pit.

En ambdós casos és recomanable donar-li el menjar tan bon punt es desperti i comenci a plorar, o també podem anticipar-nos i donar-li el pit o el biberó quan observem que vol xumar.

Els gasos o còlics

El dolor produït pels gasos o pels còlics pot ser molt molest pel nadó. La criatura que té còlics o gasos acostuma a plorar després de menjar, i ho fa de manera neguitosa i persistent: el seu plor pot durar estones bastant continuades i repetir-se diversos dies de la setmana.

En aquests casos, podem tranquil·litzar la criatura tombant-la sobre la seva esquena, subjectant-li els peus i movent-li les cames en cercles, com si estigués pedalejant en una bicicleta. De totes maneres cada nen és diferent i convé trobar la posició en què se senti més còmode: de manera vertical sobre el nostre pit, panxa avall recolzat a la nostra falda o al nostre avantbraç…

Fer-li massatges suaus a la panxa també el pot ajudar a expulsar els gasos i a relaxar-se.

A mesura que l’infant creixi, aquests dolors desapareixeran. Tot i això, si els còlics són persistents, és important demanar la valoració del pediatre.

El dolor

De vegades podem notar que la criatura plora de manera diferent, i alguna cosa ens diu que no està bé: per exemple, si el seu plor és intens amb breus estones de calma. En aquests casos, és possible que la criatura tingui mal d’orella, que li estiguin començant a sortir les dents o que estigui malalta.

Per conèixer si és el mal d’orella allò que provoca el plor, ens pot ajudar pressionar la part superior de l’orella una mica abans d’arribar a la cavitat auricular. Si el nadó es queixa més, això pot indicar un problema d’oïda: caldrà que el visiti el pediatre per tal que faci el diagnòstic apropiat.

Per descartar que el motiu del seu plor sigui la sortida de les dents és recomanable passar un dit per les genives de l’infant, observant si hi ha algun indici de dentició. Si és així, el podem calmar oferint-li alguna cosa fresca que es pugui introduir a la boca –com ara un drap humit o un mossegador–. Si no és el cas, és important que el portem al metge.

Té bruts els bolquers

Algunes criatures toleren prou bé estar una estona amb el bolquer brut, però d’altres se senten molt incòmodes i ploren de seguida per comunicar-ho. Quan la criatura plora, una de les coses que haurem de comprovar és que no tingui el bolquer brut i, si l’hi té, canviar-li. 

El cansament i la son

La criatura pot plorar perquè està cansada o perquè li costa agafar el son. És recomanable portar-la al llit quan badalla. També és important anar adquirint unes rutines: tot i que al principi els horaris els regula l’infant mateix –acostuma a mantenir un cicle de son i alimentació–, de mica en mica l’habituarem a uns horaris, intentant posar-lo al bressol cada dia a la mateixa hora i ajudant-lo a calmar-se acaronant-lo.

La incomoditat

El fred o la calor, la febre, o tot allò que pugui molestar l’infant –com per exemple l’etiqueta de la roba, teixits que li facin nosa, algun cabell atrapat al seu cos que li causi picor, etc.–, poden incomodar el nostre nadó i causar-li el plor.

En general, la criatura tolera millor la calor que el fred: per exemple, pot plorar lleugerament quan li canviem el bolquer i la netegem amb una tovallola humida, ja que pot tenir fred. En aquest sentit, abans de canviar-li els bolquers és recomanable comprovar la temperatura de l’habitació i assegurar-nos que no passi fred.

També ens pot ajudar comprovar la temperatura de la criatura per descartar la possibilitat que tingui febre, o despullar-la un moment per comprovar que la roba o altres elements li puguin estar generant neguit.

L’estimulació

En ocasions, l’excés o la falta d’estímuls poden desencadenar el plor en els infants. En aquest aspecte, hem de tenir en compte que cada criatura és diferent: algunes necessiten estar actives i explorar el món que les envolta, mentre que d’altres prefereixen la tranquil·litat, i la llum, el soroll o que les passin de mà en mà les pot incomodar. De mica en mica anirem descobrint les preferències del nostre fill o filla: si creiem que plora perquè necessita la nostra atenció podem jugar una estona junts; mentre que si sospitem que plora per un excés d’estimulació, procurarem acompanyar-lo en un ambient més tranquil i relaxat.

Por a allò desconegut

Des dels primers moments de vida, el nadó comença a identificar el nostre to de veu, les nostres carícies, la nostra olor… i va creant un vincle afectiu intens amb les persones amb qui acostuma a estar, associant la presència d’aquestes persones a un entorn segur.

Quan un nadó es queda sol amb una persona nova és natural que plori, ja que en un primer moment pot trobar a faltar aquest entorn que el protegeix i el fa sentir segur: necessita temps per adaptar-se a allò que per ell és estrany. Si necessitem que algú desconegut pel nadó el cuidi, caldrà que aquesta persona actuï amb serenitat i pugui respondre adequadament als seus senyals, satisfent les seves necessitats i mostrant-li afecte per tal que el nadó s’hi acostumi de mica en mica.

Així mateix, una situació inesperada, com ara sorolls sobtats, llums, moviments bruscos, canvis de temperatura, etc., també el poden espantar i produir-li inseguretat. És important intentar evitar aquest tipus de canvis sobtats i introduir-los suaument. Si algun canvi sobtat ha fet que comenci a plorar, podem donar-li seguretat i calmar-lo acaronant-lo, parlant-hi i estant amb ell.

En totes aquestes situacions, el xumet pot ser una eina útil per calmar el plor del nadó, ja que l’ajudarà a satisfer la seva necessitat instintiva de xuclar. No obstant això, se n’ha de racionalitzar el seu ús i evitar utilitzar-lo cada vegada que plori, intentant buscar sempre quina és la causa que ha provocat el plor en el petit i aplicant-hi la solució més adequada.

Durant els primers dies d’estar amb el nostre fill és natural que el plor de la criatura ens pugui causar cert neguit perquè podem patir pel seu benestar. De mica en mica descobrirem perquè plora el nostre fill i què el calma: tots ens anirem coneixent millor.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació, Resolució de conflictes, Salut, Salut