Perdre un joc: quan l’infant no ho accepta

La Maria i el seu pare juguen a fer encaixos. Riuen, comparteixen mirades i simulen que aquelles peces cobren vida. De cop i volta, la Maria s’adona que el seu pare té més figures creades, s’enfada i les llença al terra.

Moltes vegades ens trobem amb situacions similars quan juguem amb infants. Nens i nenes que per por a perdre en un joc no hi participen o l’abandonen, s’enfaden, d’altres que cerquen excuses per justificar que han perdut, nens i nenes que guanyen i humilien l’adversari, etc.

Als nens els agrada sentir-se protagonistes, mostrar que saben fer les coses bé i/o millor que la resta. Per això, poden viure la pèrdua d’un joc com un fracàs i passar-ho malament.

És important ajudar als infants a acceptar que els altres també poden guanyar, a centrar-se en l’activitat i no en el resultat, a evitar que visualitzin la derrota com quelcom personal i, en definitiva, a gaudir jugant. Alhora, identificar allò que no fan tan bé, allò que poden millorar i allò en què no destaquen contribuirà en la seva autoestima (l’autoestima passa per reconèixer tant els punts forts com els punts febles de manera que les aspiracions de la criatura siguin assolibles).

Com ho podem fer?

Aprender a perder, saber perder, tolerancia a la frustracion, educar en valores, educacion en valores,frustracion en niños, juegos niños

Algunes estratègies ens poden ajudar a transmetre als fills l’acceptació de les derrotes en el joc:

Educar en valors: la visualització d’imatges que associen la pràctica d’un joc amb infants que s’ho passen bé és una forma de vincular el joc amb l’ALEGRIA; explicar-los que quan participem en una activitat de vegades es guanya i d’altres es perd, però que si no participem, no tindrem aquesta experiència, ens ajuda a donar valor a la PARTICIPACIÓ; facilitar les bones relacions entre els jugadors i que s’ho passin bé és una manera de fomentar l’HUMOR en el joc; proposar-los jocs en què els diversos participants tinguin un objectiu comú ens ajuda a transmetre el valor de la COOPERACIÓ i el TREBALL EN EQUIP o, per exemple fer veure a l’infant que les relacions que s’estableixen en el joc finalment acostumen a esdevenir vincles d’AMISTAT.

Ajudar-los a tolerar la frustració (però no evitar-la): l’infant ha d’aprendre que algunes coses no surten com esperem i que no passa res, per això cal evitar la sobreprotecció i la permissivitat. Convé que el nen experimenti aquesta vivència emocional perquè forma part del seu procés maduratiu. Si perd jugant, ens podem solidaritzar amb ell. Per exemple, quan dos infants finalitzen un joc en què un ha perdut i l’altre ha guanyat, els podem dir: “heu passat una bona estona jugant. Tu t’has esforçat molt per guanyar, enhorabona. Tu has perdut, sembles decebut però has demostrat ser un bon contrincant, respectant el torn, les normes i passant-ho bé jugant”. D’aquesta manera traiem importància al fet de guanyar o perdre, posant èmfasi en la participació, verbalitzem els sentiments que pot estar experimentant l’infant i reconeixem l’esperit competitiu (amb un mateix, capacitat d’esforç) i no la competitivitat (en contra dels altres).

Incentivar que, de tant en tant, experimentin la victòria: de vegades els podem deixar guanyar per tal que els resulti reconfortant i podem aprofitar aquesta vivència per fomentar el respecte vers l’adversari, per exemple, felicitant-lo: “enhorabona, ho has fet molt bé…” .

Intentem donar exemple: val la pena valorar com actuem nosaltres davant el joc, davant una derrota i, si cal, intentar mesurar les nostres reaccions. Lloem massa els guanyadors quan mirem un partir de futbol? Acostumem a humiliar o ridiculitzar el perdedor? Posar l’accent en la diversió, riure quan ens equivoquem o perdem, valorar tots els participants per igual, etc., són actituds que estarem transmetent als nostres fills, perquè nosaltres som els seus models a seguir.

Fomentar l’autocrítica: ajudar a analitzar el joc i fer preguntes de manera que pensi què podria canviar la pròxima vegada l’ajudarà a marcar-se nous reptes, a conèixer allò que ha fet bé i allò que pot millorar.

Educar en l’esforç i en la constància: procurar marcar altres objectius del joc que no siguin només el guany, així com reconèixer el mèrit d’aquell qui s’esforça, del que millora: “hem perdut el partit però avui t’has esforçat molt…”.

Ensenyar a jugar net: tot establint normes clares i respectant-les (en aquestes edats convenen jocs amb poques normes) i intentar no canviar-les.

Elogiar per saber perdre sense enfadar-se: reforçar l’actitud del nostre fill quan perdi i no es mostri enfadat, continuar jugant amb ell: “que bé jugar junts sense enfadar-nos si un perd o guanya, m’ho estic passant d’allò més bé, fem una altra partida?”, deixar-lo escollir un joc, etc. De la mateixa manera, posar límits quan s’enfadi: no permetre agressions físiques, verbals o amb el material, explicar-li que els rivals no són enemics i passar una bona estona és el més important.

Category
3-5 anys, Lleure de 3 a 5 anys, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys, Resolució de conflictes