Prevenir, el millor remei!

prevenir, prevencion, seguridad, accidente, riesgo, primer año, bebe, medidas de seguridad niño, medidas de seguridad bebe, medidas seguridad primer año, prevenir accidentes niño, prevenir accidentes bebe, prevenir accidentes recien nacido

A nivell general durant els primers dotze mesos de vida caldrà tenir presents algunes recomanacions:

  • No deixarem mai l’infant sol en un lloc des d’on pugui caure, com per exemple al damunt d’un llit, al canviador, etc. Els nadons, ja des de ben petits, es desplacen lleugerament amb el moviment de les seves extremitats.
  • En qualsevol canvi de bolquers, de roba… és important mantenir el contacte físic en tot moment amb l’infant, havent preparat abans tot allò que necessitem per tal que estigui a l’abast de les nostres mans.
  • A l’hora de triar la roba amb la que vestirem el nadó, és important optar per roba flexible, apropiada al cos de l’infant, i evitar l’excés de peces de vestir per afavorir el moviment del nadó i estalviar-li possibles entrebancs.
  • Si viatgem en cotxe, no portarem la criatura en braços. En cada franja d’edat adoptarem les mesures de subjecció apropiades, fent servir els sistemes de retenció infantil homologats segons la normativa vigent i adequats al pes i estatura de l’infant.

A més d’aquestes mesures de seguretat generals, cal tenir presents altres mesures més específiques relacionades amb l’edat de l’infant i el seu procés de desenvolupament.

Dels zero als tres mesos d’edat

En aquesta primera etapa la criatura acostuma a no exposar-se a gaires riscos, ja que la seva mobilitat és encara força reduïda i passa molt temps dormint. Durant les primeres setmanes, la possibilitat que la criatura s’esgarrapi a ella mateixa sense voler o que s’ofegui acostumen a ser els principals riscos que cal tenir en compte.

Les principals mesures de prevenció que caldrà adoptar són:

  • Tallar les ungles de la criatura quan comencin a ser llargues: quan són petits les ungles els hi creixen molt ràpid.
  • Evitar que dormi amb coixins o altres objectes o teixits que puguin suposar un risc d’ofegament. Si volem evitar que l’infant es doni cops mentre dorm o està al bressol, podem trobar protectors de barrots que es lliguen al mateix llit i que queden ben assegurats.
  • Alguns nadons poden ennuegar-se durant l’alletament, bé perquè agafen el pit o el biberó amb moltes ganes o fan xumades molt fortes, perquè la tetina del biberó no és l’apropiada –és massa gran– i això fa que l’infant hagi de fer un esforç per succionar de forma continuada, o perquè l’infant té el cap massa tirat enrere durant l’alletament.

Dels tres als sis mesos d’edat

Durant aquests mesos els infants comencen a investigar el món que els envolta, i la principal manera de fer-ho és portant-se les coses a la boca, preparant-se a la vegada per a la dentició. El principal risc al que s’exposen és l’ofegament.

  • Serà important evitar que tinguin al seu abast objectes amb peces petites, desmuntables o que es puguin empassar.
  • Ara l’infant ja comença a moure’s de manera voluntària, de manera que el lloc més recomanable per a les estones de joc i d’exploració serà el terra. Disposar d’un matalàs ferm i de poc gruix que afavoreixi els canvis posturals de l’infant –les catifes són menys higièniques– pot ser una opció apropiada.

Dels sis als dotze mesos d’edat

Entre els set i els deu mesos els infants acostumen a aprendre a gatejar, o intenten moure’s asseguts fent lliscar el cul, la panxa, etc.: és una etapa caracteritzada pel desplaçament. En aquests moments també passen per una fase intensa de descobriment del seu entorn, mostrant curiositat i intentant tocar allò que tenen al seu abast. Els riscos més habituals als que s’exposen són cops, enrampades i caigudes. Algunes de les mesures de prevenció que podem adoptar són:

  • Protegim els endolls fent ús de tapes de seguretat i intentant que tant les preses de corrent com els cables, allargadors elèctrics, etc., no estiguin al seu abast –els infants acostumen a tenir molta curiositat per esbrinar què passa si posen els dits als forats–.
  • Intentem mantenir les finestres i els balcons tancats si suposen un risc de caiguda per la criatura, i no deixar-hi cadires a prop, ja que s’hi podrien enfilar.
  • Si tenim escales a casa podem instal·lar-hi portes o baranes de seguretat.
  • Intentarem no deixar objectes pesants a sobre d’estovalles, tovalloles o similars que els infants puguin estirar, fent que l’objecte els hi caigui a sobre.
  • Defugim l’ús de caminadors, ja que no afavoreixen el desenvolupament natural de l’infant i afavoreixen el risc que es colpegin.

 

Juntament amb les diferents mesures de seguretat física, també serà important tenir cura de la seguretat afectiva i emocional de l’infant, és a dir, procurar que se sentin estimats, que percebin que els prestem atenció i que mantenim amb ells una relació estreta basada en l’afecte i en el respecte. Aquesta seguretat l’aconseguirà gràcies a un vincle afectiu ferm i profund amb les persones que en tenim cura.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Salut, Salut