Primers auxilis

primeros auxilios niño, primeros auxilios bebe, accidente niño, accidente bebe, proteger niño, proteger bebe, socorrer niño, socorrer bebe, primeros auxilios, emergencia, seguridad niño, seguridad bebeTot i que la precaució és la millor manera d’evitar accidents, conèixer alguns aspectes bàsics de primers auxilis ens pot ajudar si tenim cura de criatures i hem de fer front a algun accident. Saber com reaccionar i quins passos cal seguir ens permetrà estar més preparats i afrontar amb més tranquil·litat les situacions d’alarma que se’ns puguin presentar.Prevenir i ser conscients de les situacions que poden causar un accident és la primera mesura a prendre per garantir la seguretat dels nostres fills. Si, malgrat les precaucions que prenem el nostre fill pateix un accident, cal conservar la calma i avisar els serveis d’emergències. Aquest comportament bàsic ens ajudà a afrontar la situació i a oferir l’atenció adequada al nostre infant.

Per primers auxilis entenem aquella atenció més immediata que es dóna a una persona o infant accidentat o que presenta algun dolor sobtat abans que pugui ser atès per professionals experts. Tot i que aquesta atenció mai substitueix l’atenció mèdica, els primers auxilis són una mesura provisional molt important: poden evitar conseqüències de més gravetat i ajudar a què l’infant es recuperi mentre no és possible el trasllat a un centre mèdic on pugui ser atès per un especialista.

Protegir, avisar i socórrer

Davant d’una situació d’emergència cal seguir sempre aquests tres passos, sense alterar-ne mai l’ordre:

  1. Protegir. El primer que hem de fer és assegurar-nos que l’entorn en què s’ha produït l’accident és segur i que no provocarà més danys ni a la criatura accidentada ni a cap de les persones que es trobin al lloc de l’accident.
  1. Avisar. Davant de lesions o accidents de gravetat hem de contactar immediatament amb el servei d’emergències. La persona que ens atengui pel telèfon d’emergències ens podrà ajudar amb determinades pautes d’actuació mentre esperem l’arribada dels professionals mèdics o del servei d’emergència corresponent. A Catalunya el telèfon d’emergències és el 061, i a l’Estat espanyol és el 112. D’altres comunitats autònomes també tenen telèfons específics d’emergències mèdiques.
  1. Socórrer. És important, en la mesura del que sigui possible, atendre l’infant que ha patit l’accident intentant mantenir la calma. Per fer-ho seguirem les indicacions de la persona del servei d’emergències que ens acompanya per telèfon. Si l’infant està conscient intentarem tranquil·litzar-lo: hi mantindrem, si és possible, el contacte físic, acaronant-lo, abraçant-lo i mostrant-nos segurs i tranquils: l’infant necessitarà sentir que l’adult està calmat perquè ell ja estarà prou espantat. Parlar amb ell i que senti la nostra veu, explicar-li que hem avisat els serveis d’urgències, i anar-li explicant les atencions que li anirem fent en cas que puguem fer alguna cosa per atendre’l ens hi pot ajudar. És molt important no deixar-lo sol en cap moment ni fer-li realitzar moviments o esforços innecessaris. Quan arribin els serveis mèdics, i en cas que se l’hagi de traslladar, hem de poder acompanyar-lo. Així mateix, si dubtem sobre què cal fer o no ens veiem capaços de seguir les instruccions que ens arriben des del servei d’emergències, és millor, una vegada que haguem avisat, no tocar l’infant. Si ens veiem incapaços de fer el que els professionals sanitaris ens van indicant per telèfon també podem demanar a algú que tinguem al nostre abast que ens ajudi.
Category
1-3 anys, 3-5 anys, cura i seguretat, Salut