Seguretat i llibertat de moviment

La seguretat dels nostres fills és un aspecte que tenim molt present les famílies, sobretot quan el nostre fill ja és capaç de desplaçar-se amb independència, manipulant allò que troba al seu voltant amb facilitat.

Aquesta independència l’ajuda a aprendre, a desenvolupar les seves habilitats, a conèixer i a seguir tenint curiositat. Però, alhora, també som conscients que aquesta capacitat d’autonomia fa que l’infant estigui exposat a diversos perills, perills que cal prevenir en la mesura adequada, sense restringir la seva motivació innata per continuar realitzant les seves descobertes.
Garantir un entorn segur, estar atents als infants i oferir-los un espai adaptat ens ajudarà a aconseguir-ho.

Garantir un entorn segur

Per garantir un entorn segur cal adoptar les mesures de seguretat apropiades, revisar-les de tant en tant i adequar-les al moment evolutiu del nostre fill. Per exemple, durant el primer any de vida, la majoria d’accidents infantils es produeixen a la llar i un dels més habituals és l’asfíxia. Vigilar que no es pugui posar objectes massa petits a la boca o, per exemple, evitar deixar objectes al bressol són dos dels consells per prevenir les lesions dels zero a un anys.

seguridad para niños, seguridad infantil en el hogar, seguridad en casa para niños, seguridad niños, hogar seguro para niños, prevencion accidentes para niños

 

És a partir del moment en què el petit comença a caminar i a tocar-ho tot que les caigudes, les cremades i les intoxicacions es converteixen en alguns dels accidents més habituals. Així doncs, algunes de les mesures de seguretat que cal adoptar a partir de l’edat d’un any són:

 

  • No transportar recipients amb líquid calent per a la llar quan podríem ensopegar amb la criatura ni tampoc deixar-los al seu abast. Per exemple, sobre una taula.
  • Evitar que tinguin accés a estris i a objectes que puguin resultar perillosos (llumins, encenedors, tisores, ganivets, etc.).
  • Ser curosos amb l’ordre de la llar i no deixar objectes, joguines, etc., escampats per terra que els poguessin fer ensopegar.
  • Escombrar bé si s’ha trencat algun got, plat o objecte de porcellana, embolicar els bocins abans de llençar-los a la brossa i abocar-los al contenidor tan aviat com es pugui.
  • Mantenir els aparells elèctrics de la llar en bon estat i protegir els endolls.
  • Posar estores antilliscants a la banyera i no deixar-hi la criatura sola.
  • Etc.

 

Tanmateix, així com durant el primer any de vida de l’infant els accidents més comuns s’acostumen a produir a la llar, a partir de l’any augmenten els accidents al carrer o a altres espais exteriors, com ara el jardí o el parc.

En aquest sentit, convé que ensenyem als nostres fills a fer servir adequadament els equipaments de l’entorn: per exemple, asseure’s bé als bancs, fer servir el gronxador per gronxar-se, etc. Si l’infant veu que nosaltres utilitzem les coses com cal, ell també ho farà. També és important que els adults els expliquem quines són aquelles coses que poden provocar un accident, com manipular els objectes per no fer-se mal, o quines són les coses que no s’han de tocar.

A més a més, en aquests espais, també coincidiran amb altres persones i això ho hem d’explicar bé, per exemple, explicant al nostre fill que cal mirar abans de baixar pel tobogan perquè sinó podria fer mal a un altre nen i també es podria fer mal ell mateix.

Estar atents als infants

La curiositat dels infants no té límits i qualsevol distracció dels seus cuidadors pot acabar en un accident. Als nens els hem de prestar atenció, ja que necessiten supervisió mentre juguen i mentre exploren, tot i que no hem d’interrompre les seves activitats (sempre i quan siguin segures).

Estar atents als nostres fills i dedicar-los temps és important no només per prevenir possibles riscos, sinó perquè els estarem oferint la seguretat que necessiten per continuar explorant i posant en joc les seves habilitats.

Un espai adaptat als nens de casa

A banda de garantir un entorn segur i estar atents als infants vetllant per la seva seguretat, a casa podem crear espais pensats expressament per a ells. Per exemple, deixar un penja-robes on pugui arribar amb facilitat per deixar-hi la seva roba o, al menjador, una taula i una cadira de la seva alçada per jugar-hi, menjar, etc. Als passadissos, a la seva habitació o allà on considerem apropiat, algunes estanteries amb les seves joguines, a les que pugui accedir fàcilment, en comptes de desar-les, per exemple, en un calaix on es pogués enganxar els dits. Un mirall amb el raspall al lavabo de manera que no s’hagi d’enfilar per pentinar-se, etc.

Adaptar els espais de casa als nostres fills, a més de minimitzar els possibles riscos (per exemple, és més probable que li caigui la gerra de l’aigua si s’ha d’estirar per agafar-la d’una taula alta, que si la pot agafar fàcilment), afavorirà la seva autonomia, la seva llibertat de moviment i farà que s’enriqueixi amb les experiències que la vida quotidiana ofereix.

Category
1-3 anys, cura i seguretat, Salut d'un a tres anys