Serem pares! I ara, què?

expectativas, intimidad, responsabilidades, comunicación, relaciones, paternidad, seremos padres, embarazoEl naixement d’un fill és un esdeveniment que acostuma a generar moltes expectatives en la família. Els mesos de l’embaràs i el procés de construcció del nostre projecte de ser pares ens ajudaran a afrontar l’arribada del nostre fill i els canvis que viurem a partir d’aquest moment. En aquest procés, serà natural que tinguem dubtes i temors: és recomanable procurar viure tots aquests canvis com el començament d’una nova etapa que comencem a construir, i no com una renúncia a la nostra vida anterior.

De mica en mica, i a mesura que avanci la gestació, ens anirem imaginant com serem com a pares. En aquest procés es posaran en joc emocions i actituds relacionades amb allò que hem viscut anteriorment, les nostres fantasies i expectatives amb relació al nostre fill i tot allò relacionat amb la futura adquisició del rol de pares.

Nosaltres també hem estat fills i hem conegut una forma particular de ser cuidats i educats, amb les atencions dels nostres pares, dels nostres avis… Poder compartir i parlar amb la nostra parella sobre les nostres vivències ens pot ajudar a veure el que cadascú de nosaltres considera prioritari, sense haver d’amoïnar-nos per ser uns súperpares. Ens pot ajudar també a reduir les discrepàncies d’opinions sobre com volem exercir com a pares i com pensem educar els nostres fills.

Portar un fill al món suposa un canvi important en les nostres vides: pot produir certs temors i inseguretats, perquè haurem de canviar alguns costums; potser no tindrem gaires moments d’intimitat, de relacions o d’activitats, que poden quedar en un segon terme. En ocasions també ens pot preocupar com ho farem per combinar la feina amb la nostra vida familiar: poder comptar amb el suport d’altres persones, avis, germans, cangurs, llars d’infants, etc. ens pot ser de gran ajuda.

La nostra vivència de ser pares també dependrà de diferents factors, com l’edat, l’estabilitat, si tenim parella o no, si ho estàvem buscant, o si és el nostre primer fill. En aquest sentit ens pot ser d’ajut:

  • Compartir les pors i els dubtes que tinguem amb la parella o amb persones del nostre entorn i donar-nos suport mútuament.
  • Parlar del que cadascú espera de l’altre, i del que esperem en aquesta nova etapa com a pares i com a parella.
  • La comunicació també ens ajudarà quan tinguem discrepàncies quant als nostres fills, intentant que les discussions no acabin amb guanyadors i vençuts, sinó arribant a un consens.
  • Una vegada ja hagi arribat el nadó, donem-nos temps per adquirir amb la pràctica quotidiana les habilitats en l’educació i la cura del nostre fill. Anirem aprenent dels nostres petits errors.
  • Ja durant l’embaràs, podem reflexionar sobre com ens repartirem les responsabilitats i tasques.

En la mesura del que sigui possible, intentem trobar moments per gaudir com a parella, fer sentir a l’altre que estem al seu costat, anar a sopar o al cinema junts, a passejar els capvespres, reservar-nos a l’agenda dia i hora per anar al ginecòleg i escoltar com evoluciona l’embaràs… Així mateix, intentem no allunyar-nos dels nostres cercles d’amistats, els que tinguem en comú o per separat.

Category
Embaràs, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars, comunicació i embaràs