Trastorns del son infantil: el meu fill no dorm

El son infantil pot estar condicionat per diverses variables. Per exemple, una manca d’hàbits adequats abans d’anar a dormir pot fer que al nostre fill li costi agafar el son. En aquest cas, caldrà iniciar un procés de rutina basat en activitats que ajudin la criatura a identificar que el moment d’anar a dormir ha arribat: que es renti les dents, que l’acompanyem al llit, li llegim un conte, etc.

Una altra de les possibles causes per les quals li costa adormir-se o es desperti sovint durant la nit poden ser els canvis que hagi experimentat, com ara l’inici de l’escola o l’hospitalització d’un familiar. En aquest cas, serà important acompanyar-lo al màxim en aquesta vivència, dedicant-li temps, conversant amb ell i ajudant-lo a expressar els seus sentiments, normalitzant la situació: “entenc que estiguis trist perquè l’avi està a l’hospital. Però allà els metges en tenen cura i ens han dit que d’aquí a uns dies tornarà a casa…”, “comprenc que estiguis una mica nerviós. Durant els primers dies d’escola coneixes a moltes persones noves… a la mare també li ha passat quan ha començat a treballar a un lloc nou…”, etc.

Si tot i així no aconseguim resoldre-ho i els problemes de son del nostre fill es mantenen, cal que un especialista avaluï la situació: l’infant pot estar patint un trastorn del son.

Què són els trastorns del son?

sueño infantil, trastornos del sueño en niños, trastornos del sueño infantil, trastornos del sueño

Si el nostre fill pateix un trastorn del son, li costarà adormir-se o mantenir el son durant la nit.

Tal com apuntàvem, els trastorns del son poden ser conseqüència d’algun element que està afectant el nucli familiar o bé l’infant -per tant, quelcom relacionat amb el benestar del subjecte o del conjunt-.

Sigui quina sigui la causa del trastorn del son de l’infant, aquest acostuma a repercutir i alterar el son de tots els membres que conviuen a la llar.

Un bon descans és imprescindible per poder gaudir d’un bon estat de salut. I quan un infant no descansa bé, conèixer els trastorns del son més freqüents ens pot ajudar a identificar quin és el motiu del seu malestar.

Indicadors dels trastorns del son infantil

Alguns dels senyals que ens poden indicar que el nostre fill no descansa bé són:

 

  • Es desperta freqüentment a les nits.
  • Es mostra agitat, cansat, nerviós o malhumorat en les estones de vigília: els problemes de son acostumen a afectar la conducta de l’infant durant el dia.
  • Quan dorm, presenta dificultats a l’hora de respirar o la seva respiració és molt sorollosa.
  • Li costa agafar el son a les nits.
  • Necessita fer la migdiada diàriament. Tot i que cada infant és diferent i, en conseqüència, també ho són les necessitats de son, en aquesta franja d’edat no és gaire habitual que necessitin dormir després de dinar. És per aquest motiu que si un nen d’aquesta edat necessita fer la migdiada diàriament, pot ser que no estigui descansant bé a les nits.

Els trastorns del son més habituals en nens: les disòmnies i les parasòmnies

Les disòmnies i les parasòmnies són els trastorns del són més freqüents durant l’infantesa.

Les disòmnies s’associen a la dificultat d’agafar el son, de mantenir el son o de patir una somnolència excessiva –l’infant es mostra molt cansat, esgotat, necessita dormir freqüentment o, quan dorm, ho fa durant estones molt llargues-.

Les disòmnies, doncs, estan relacionades amb la quantitat, la qualitat i l’horari del son.

Les parasòmnies, en canvi, es produeixen mentre l’infant dorm. Es tracta d’episodis esporàdics de vigília dels quals l’infant és més o menys conscient. Un nen amb parasòmnia es despertarà a les nits.

Les parasòmnies poden resultar habituals en la infància -de vegades per la intensitat amb què el petit ha viscut el transcurs del dia i el seu gran grau d’activitat durant la jornada- però acostumen a desaparèixer a mesura que es fa gran.

Tipus de disòmnies

Existeixen diversitat de disòmnies, com ara l’apnea del son –relacionada amb dificultats de respiració- o la narcolèpsia –caracteritzada per una excessiva somnolència durant el dia-. La disòmnia més habitual en l’edat infantil és l’insomni.

L’insomni provoca dificultats a l’hora agafar el son o de mantenir-lo –l’infant es desvetlla a la nit o es desperta molt aviat als matins-. Malgrat tot, aquesta afectació del son pot ser puntual, és a dir, és possible que el petit acostumi a dormir bé però, durant un temps, presenti aquests símptomes, que es poden allargar més o menys en el temps.

Hi ha diverses causes que expliquen l’insomni infantil esporàdic o més permanent:

 

  • Malestar físic: mal de panxa, mal d’orella, febre, etc.
  • Falta d’una bona adquisició d’hàbits del son o de rutines per anar a dormir en etapes anteriors.
  • Canvis en les seves rutines de son, com ara canvis en la dinàmica familiar, que fan que ara dormi pitjor.
  • Conflictes emocionals com ara inseguretat o trastorns del vincle afectiu.

 

L’insomni és un trastorn greu, ja que impedeix que el petit descansi adequadament i, en conseqüència, es mostri cansant durant el dia o presenti problemes de concentració.

Tipus de parasòmnies

Les parasòmnies poden ser diverses en funció de la fase del son en què es produeixen:

 

  • En el moment de despertar: somnambulisme, terrors nocturns, etc.
  • En el moment d’agafar el son: sobresalts durant el son, somnilòquia – parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son-, etc.
  • Mentre l’infant dorm, com ara els malsons.
  • Altres parasòmnies: bruxisme –fregar les dents de forma inconscient en estats de son o vigília- , enuresis nocturna –micció nocturna involuntària durant períodes continuats quan l’infant ja ha après a anar al vàter, tant de dia com de nit o, si al voltant dels sis anys, encara no ha estat capaç de controlar el pipí a les nits-, etc.

 

Les causes de les parasòmnies tant poden ser genètiques com contextuals -factors puntuals que estan afectant al son de l’infant-. Per exemple, el malestar –com ara tenir febre-, les pors o una excessiva estimulació abans d’anar a dormir poden afavorir que apareguin parasòmnies o que aquestes siguin més freqüents.

Les parasòmnies més freqüents en la infància són:

 

El somnambulisme

L’infant que presenta somnambulisme realitza activitats motores –caminar, anar al lavabo, rentar-se les mans, netejar alguna cosa, etc.- de manera inconscient i mentre dorm. En general, és difícil despertar un infant somnàmbul perquè no percep les interaccions de l’entorn i acostuma a tornar al llit quan finalitza la tasca iniciada per iniciativa pròpia. A l’endemà, de fet, no recordarà el que ha fet a la nit.

Les criatures somnàmbules no suposen cap perill per a la resta de persones amb qui conviuen. De tota manera, sí corren el risc de prendre mal – poden pujar o baixar escales, obrir portes o finestres, etc.- o manipular objectes perillosos – ganivets, estufes, etc.-. En aquest sentit, és important prendre mesures de prevenció a la llar per tal d’evitar riscos innecessaris.

 

Els terrors nocturns

Quan un infant viu un episodi de terror nocturn acostuma a fer un crit sobtat. Es desperta inconscientment –desorientat, sense reconèixer les persones del seu voltant- i es mostra aterrat -amb sudoració, taquicàrdia o hiperventilació-. Passats uns minuts, l’infant s’adorm tranquil·lament sense reconèixer, a l’endemà, el que ha succeït.

Com a conseqüència del desconeixement de l’infant d’allò que està passant al seu voltant i de la curta durada de l’episodi, els adults que l’acompanyem no podem fer gairebé res, tret de ser-hi presents.

 

Els malsons

La principal diferència entre els malsons i els terrors nocturns –a banda que els primers es produeixen mentre la criatura dorm i els segons quan s’apropa el moment de despertar-se – és que quan una criatura té un malson recorda, en la majoria dels casos, l’episodi desagradable viscut.

Un altre element significatiu és que els malsons no provoquen unes reaccions físiques tan intenses com els terrors nocturns.

Si l’infant té malsons, convé que busquem aquelles estratègies que pensem que el poden ajudar a tranquil·litzar-se, com ara explicar-li que allò que somia no és real, reconfortar-lo amb paraules i afecte, deixar la porta de la seva habitació oberta i, sobretot, transmetre-li seguretat.

 

Si l’infant presenta dificultats a l’hora de dormir, no descansa bé o sospitem que pot patir algun trastorn del son, és important que ho consultem amb el pediatre o amb altres especialistes en medicina del son –com ara psicòlegs especialitzats-.

Category
3-5 anys, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys