Trastorns freqüents durant el primer any de vida

colico, colicos, colicos bebe, gases bebe, gases niño, vomitos, vomitos bebe, diarrea, diarrea bebe, diarrea niño, estreñimiento bebe, estreñimiento niño, dermatitis, irritacion piel, dermatitis pañal, regurgita, fiebre niño, fiebre bebe, irritacion

Durant el primer any de vida és habitual que els nadons pateixin algunes molèsties o trastorns, sense que aquests indiquin necessàriament l’existència d’alguna malaltia. Els trastorns més comuns durant el primer any de vida del nadó són:

Còlics

S’acostumen a presentar com a episodis de plors intensos i duradors, en què l’infant arriba a plorar o a mostrar molèsties durant dues o tres hores seguides, especialment a la tarda o a la nit. En aquests casos, durant el plor el nadó sol flexionar les cames sobre l’abdomen i té gasos. Per calmar-li el mal de panxa, podem posar el nadó panxa avall sobre la nostra falda, acariciar-lo, balancejar-lo o buscar una postura que li resulti còmoda.

Hem de tenir en compte que els còlics no són una malaltia, sinó un estat transitori: si les molèsties perduressin en el temps ho consultarem amb el pediatre.

Vòmits

Durant els primers mesos de vida els vòmits es poden produir per diverses causes: després d’un episodi de plor prolongat, per una alimentació excessiva, per una indigestió… No s’han de confondre, però, amb la llet que la criatura acostuma a expulsar després d’alletar-lo: això no li produeix cap molèstia.

Si els vòmits són puntuals és recomanable incorporar el nadó inclinat cap endavant per tal que no s’empassi el vòmit, i després deixar-lo reposar de costat. Per evitar que es deshidrati, li oferirem aigua o intentarem alletar-lo passada mitja hora del vòmit o quan sembli que es troba bé. Si els vòmits són constants o regulars, d’un color poc freqüent –groc-verdós , hi ha rastres de sang– o es presenten acompanyats d’altres símptomes, com ara mal de panxa, mans o peus freds, cansament o hores de son excessives, és important portar-lo al servei d’urgències.

Diarrees

Es considera que la criatura té diarrees quan el nombre de deposicions que fa cada dia augmenta o quan la seva consistència és més tova. Les causes poden ser diverses: canvis en la dieta de la criatura, canvis en la dieta de la mare lactant, consum per part de la mare lactant d’algun antibiòtic, etc.

Les diarrees acostumen a durar pocs dies i desapareixen per si mateixes. És important, però, no desatendre-les, ja que els nadons es poden deshidratar ràpidament. En aquest sentit és important oferir petites dosis d’aigua de manera freqüent a la criatura que té diarrees. Inicialment no caldrà ni una dieta astringent ni l’eliminació de la llet durant aquest període.

Si les diarrees són molt constants durant un mateix dia, perduren en el temps –continuen passades 24 hores–, o es presenten acompanyades d’altres símptomes com ara febre, és important portar la criatura al pediatre.

Restrenyiment

El sol fet que una criatura no defequi cada dia no vol dir, inicialment, que pateixi restrenyiment. No existeix una pauta concreta sobre el nombre de deposicions que ha de fer un nadó: cada criatura és diferent i presentarà un ritme propi en funció de la seva alimentació, de com digereixi…

Per detectar si la criatura està restreta és recomanable observar les seves deposicions que, si és el cas, seran dures i seques. També podem observar el nadó: quan està restret pot mostrar dolor o dificultats quan defeca, i ho podem notar per la seva gesticulació, perquè encongeix les cames cap a la panxa o perquè se li envermelleix la cara quan fa caca.

Per evitar el restrenyiment podem donar a la criatura unes cullerades d’aigua després de l’alletament –si pren llet materna– o rebaixar una mica el biberó incorporant més aigua a la mateixa quantitat de fórmula. Si ja hem incorporat la fruita a la seva alimentació, un suc que incorpori taronja, raïm, pera, i/o pruna també li anirà bé.

En cas que el nadó vagi restret, i per ajudar-lo a evacuar, és recomanable flexionar-li les cames sobre la panxa quan sospitem que intenta defecar. També podem agafar la criatura de manera que pugui estar dempeus i tenir un punt de recolzament, facilitant que quan empenyi pugui fer més força que estant estirada: per exemple, si pot recolzar els peus en alguna superfície mentre el subjectem possiblement adopti per inèrcia la posició de la gatzoneta.

Si no desapareixen les deposicions seques i dures o la criatura no ha evacuat en les 24 hores en què acostuma a fer-ho, és recomanable portar-la al pediatre.

Dermatitis del bolquer

L’alta sensibilitat de la pell dels nadons, juntament amb el fet que la zona del bolquer acostuma a estar en condicions d’humitat, calor i agressió produïda per les deposicions, fa que molts d’ells, en algun moment, puguin patir una irritació coneguda com a dermatitis del bolquer.

Si la irritació és lleu, caracteritzada principalment per la vermellor de la zona, hidratarem la zona afectada amb olis o cremes hidratants específiques i evitarem la humitat en la pell del nadó, especialment després del canvi de bolquer o del bany, assegurant-nos que queda ben eixut.

Si la irritació apareix acompanyada de granets que supuren o descamació de la pell, persisteix durant més de quatre dies o el nadó es mostra molt inquiet en el moment del canvi del bolquer, portarem el nadó al metge per tal que la dermatitis sigui valorada per un especialista.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Salut, Salut