Tretze propostes per motivar-los a aprendre

Les criatures, des de ben petites, mostren molt interès per aprendre: es troben en un procés de descobriment, se senten curioses, volen explorar, conèixer allò que poden fer i allò que els envolta.

Aquesta motivació i predisposició és molt positiva i important: afavoreix la seva implicació activa en les tasques i, en conseqüència, el seu desenvolupament. És per aquest motiu que convé mantenir aquest interès innat del nostre fill per aprendre i, de tant en tant, fer-li suggeriments per seguir-lo motivant. La forma de relacionar-nos amb ell, com hi interactuem, allò que li diem i com li ho diem, també afecta en la seva motivació i aprenentatge. Cadascú de nosaltres podem buscar quines estratègies ens funcionen millor a l’hora de motivar als nostres fills. A continuació us oferim algunes propostes:

1. Jugar per aprendre: el joc és un dels principals mitjans d’aprenentatge dels més petits. A través d’activitats lúdiques i divertides, el nostre fill aprèn sense adonar-se’n: amb el joc experimenta, coneix els materials, aprèn a esperar el seu torn, etc. Tots els jocs ajuden a desenvolupar diverses habilitats, per això és bo que deixem que l’infant jugui lliurement, però també podem proposar-li jocs i jugar amb ell.

2. Ajudar-los a fer volar la imaginació: a les criatures, sobretot a partir dels dos o tres anys, els agrada imitar les persones del seu entorn i representar situacions a partir de personatges inventats. Aprofitar aquesta capacitat d’imaginació del nostre fill, inventar i “somniar” plegats és una bona estratègia per facilitar que participi i col·labori en les activitats domèstiques habituals i que, a la vegada, resultin divertides. Per exemple, a l’hora de preparar-se les coses per anar a l’escola podem simular que som astronautes i estem preparant el nostre viatge a la lluna. L’escola és el nostre destí (la lluna) i, per arribar-hi, ens hem d’equipar bé: ens rentem les mans i les dents per no portar microbis a la lluna, ens posem el nostre vestit interestel·lar, prenem un bon esmorzar perquè són les vitamines per afrontar el viatge, revisem que no ens deixem res a la motxilla, etc.

3. Afavorir la diversitat i el moviment: les criatures són exploradores i curioses i necessiten estar en acció. Les activitats variades i que afavoreixen el moviment són aquelles que acostumen a resultar més motivadores en edats preescolars. Anar al parc, sortir a conèixer la ciutat o el poble o bé organitzar una excursió a la natura amb altres famílies en són alguns exemples.

4. Explicar contes i històries: inventar-nos una història o explicar un conte que exemplifiqui una situació d’aprenentatge, una situació de superació oquelcom que vulguem transmetre a l’infant i que potser ara li resulta complex d’entendre, reforçant les nostres paraules o el diàleg que hem mantingut amb ell (por al dentista, pèrdua d’un ésser estimat, etc.), és una eina que acostuma a produir bons resultats. Els contes ajuden a transmetre valors i a apropar la criatura a diversos propòsits, així com desenvolupar habilitats d’una manera lúdica i entenedora.

5. Mantenir una actitud positiva: és important que els nostres fills descobreixin que poden gaudir de les tasques quotidianes i de les diverses activitats que fan. Per aconseguir-ho, és important que nosaltres siguem referents positius, que observin com ens divertim fent les coses i els transmetem coherència: aprendran a menjar variat si nosaltres també ho fem, no mostraran mandra a l’hora del bany si el viu com un moment agradable, mostrarà interès per agafar un llibre si ens ho veu fer a nosaltres, etc.

6. Conèixer altres referents: les persones que tenim cura de la criatura som els seus referents més propers –ens imiten i adopten les nostres actituds i maneres de fer- però també podem fer servir altres personatges com a models: explicar com aquell súper-heroi ha afrontat els problemes o com aquell nen de la classe es va esforçar per assolir els seus objectius la motivarà i l’ajudarà a valorar l’esforç. Tot i fer servir referents, és important evitar les comparacions: és diferent explicar una experiència a relacionar-la amb allò que ha fet o no ha fet el nostre fill.

7. Reforçar els aprenentatges: a les criatures els agrada saber que fan les coses bé, per això és important que nosaltres els les reconeixem. Convé premiar els seus èxits i fer-los sentir importants i únics destacant les seves qualitats, -“quina construcció més gran!! ets un artista creant torres”. Ara bé, els elogis han de ser mesurats i coherents. No es tracta de premiar materialment o de dir “mol bé!”, “ets el millor!”… sinó de reconèixer amb paraules els seus assoliments: “m’ha agradat quan li has parat la mà a la nena del parc perquè et deixés la joguina”, o bé “avui et deus haver esforçat, el pare sap que els pèsols no són gaire del teu gust però veig que t’ho has menjat tot…”.

Tampoc s’ha de penalitzar el “fracàs” o els “intents” perquè formen part del procés maduratiu i perquè l’error és una oportunitat d’aprenentatge: si el nostre fill té por a equivocar-se no voldrà provar, ni descobrir, limitant el seu desenvolupament. Cal reconèixer els seus esforços perquè encara que no aconsegueixi el seu propòsit podem elogiar l’actitud: “t’has embrutat una mica però segur que la propera ho fas millor, cada vegada t’esforces més per fer servir la forquilla”. Aquest tipus de reconeixement, acompanyat de mostres d’afecte -un somriure, una mirada, assentir amb el cap…- l’ajuda a no rendir-se davant d’obstacles, i a més, fa que se sentin segurs per a continuar provant.

8. Anticipar-nos: la criatura necessita seguretat, per això els imprevistos i tot allò que els allunya de la seva rutina habitual acostuma a ser contraproduent. Tot i que no cal que li anticipem tot, si sospitem que alguna situació el pot inquietar, podem explicar-li amb antelació i preparar-lo pel moment. Per exemple: “dilluns no hi serem, dormiràs a casa dels avis. Jo et trucaré abans d’anar a dormir. Vols que comencem a preparar la motxilla? Quin pijama et vols endur?”.

9. Fer-los protagonistes: la motivació passa per sentir-se part activa d’allò que es fa, perquè els resultats aportin alguna cosa al nostre fill, perquè els aprenentatges despertin quelcom en ell i si experimenta aquests sentiments serà més fàcil que vulgui aprendre. Per això és important escoltar-lo, deixar-lo fer i deixar-lo participar en decisions. Per aconseguir-ho és important evitar fer servir contínuament el “no” –“no toquis, no facis”…-. Si s’ha de limitar ho podem fer d’una altra manera, però això no implica no posar límits. Per exemple, a l’hora de posar límits cal fer servir les paraules adequades, com ara “vigila que si agafes això et cremaràs… Hauries de posar-te un guant de cuina?”, en lloc de: “no toquis!”.

10. Els petits reptes: els reptes són bons i motivadors si són assumibles. A l’hora de fer propostes al nostre fill, cal que aquestes no siguin ni massa difícils ni massa senzilles per a ell, sinó que s’adeqüin en funció de les seves capacitats i nivell de maduració. De la mateixa manera, caldrà respectar el temps que l’infant necessiti per assumir el nou repte. Per exemple, quan una criatura està aprenent a caminar ens podem asseure davant d’ella, estirant els braços i animant-la a que vingui tota sola cap a nosaltres.

11. Adequació de les tasques: així com els reptes són importants, aquests hauran de ser apropiats a les possibilitats del nostre fill. Cal assegurar-nos que les activitats que li proposem són assolibles, en funció de les seves capacitats. Per exemple, el nen no podrà xutar una pilota si abans no ha après a mantenir l’equilibri sobre un sol peu. Haurà de fer un gran esforç per intentar-ho i no ho aconseguirà, perquè no és el moment. Les tasques excessivament complexes o bé proposar-li quelcom pel que no està preparat per assolir el frustrarà, i allò excessivament senzill per a ell, l’avorrirà.

Conèixer com aprèn el nostre fill també ens ajudarà a adaptar les activitats a les seves necessitats.

12. Donar temps: hem de garantir que la criatura disposa del temps necessari per aprendre i fer. Per exemple, si volem que col·labori a l’hora de vestir-se i sabem que hem de marxar, convé que ens llevem una mica abans o deixem la bossa de l’escola preparada el dia abans per tal de poder dedicar la nostra atenció a la criatura i fer-ho sense presses.

13. Tenir unes expectatives positives: si el nostre fill sap que confiem amb les seves capacitats ens ho voldrà demostrar. Utilitzar frases com ara “sé que ho podràs fer” li resultaran motivadores.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge d'un a tres anys