Vacunar o no vacunar?

vacuna, anticossos, immunitat, malaltia, salut, prevenció, infecció, sistèmiques, símptomes, contagis, Meningitis C, Hepatitis B, Diftèria, Tètanus, Tos Ferina, Triple Vírica, Xarampió, Rubèola, antigripal, pneumònia, gastroenteritis, varicel·la.

La vacunació és una tècnica sanitària que té per finalitat immunitzar els infants davant determinades malalties. Quan parlem de vacunes, podem diferenciar entre les vacunes sistèmiques, indicades per a tota la població a partir de l’edat infantil, i les vacunes no sistèmiques, només indicades per a algunes persones en segons quines situacions. Vacunar o no vacunar un infant és una decisió que prendrà la família. Conèixer les dues posicions ens pot ajudar a decidir-ho.

Per què vacunar?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i diversos professionals mèdics indiquen la necessitat de vacunar pels beneficis individuals i col·lectius que aporta: les vacunes permeten protegir les persones i prevenir malalties com ara la meningitis, la pneumònia, el xarampió, o la rubèola, alhora que també tenen com a objectiu evitar o reduir la transmissió d’infeccions entre persones.

Els arguments que s’ofereixen a favor de les vacunes afirmen que:

  • Existeixen programes de vacunació acurats, regulats per cada administració, on s’especifiquen els controls i els requisits de qualitat en els processos de vacunació. En aquests programes es contemplen els aspectes logístics i d’emmagatzematge per garantir una bona conservació i manipulació de les vacunes, es determinen les responsabilitats dels professionals sanitaris implicats per assegurar que la població compta amb un interlocutor apropiat i que vetlla pel compliment dels intervals, administració i registres de vacunació, i es contemplen possibles contraindicacions per evitar riscos o incidents.
  • Les autoritats sanitàries defineixen també el calendari de vacunacions, un document on es plasmen els moments en què la població hauria de rebre cadascuna de les vacunes sistèmiques. Periòdicament es realitzen avaluacions d’aquests calendaris per incorporar o suprimir vacunes d’acord amb la situació epidemiològica de cada zona, les variacions en les vacunes i les possibilitats d’administrar-les.
  • Abans d’administrar qualsevol vacuna es determina si l’infant que ha de ser vacunat està en condicions de rebre-la.
  • La vacunació ha permès que s’hagin eradicat determinades malalties. Els calendaris de vacunacions, però, preveuen la vacunació contra malalties que ja no són freqüents per evitar que, si n’aparegués un cas esporàdic, aquest no desencadenés brots o epidèmies.
  • Tot i que existeixen efectes secundaris i contraindicacions, que en alguns casos no han estat confirmats, el seu nombre, a la pràctica, és molt limitat. Així mateix, la probabilitat de patir símptomes greus per una malaltia que es pot prevenir amb una vacuna és major que no pas la probabilitat de patir-los per l’administració de la mateixa vacuna.

I per què no vacunar?

Entre els detractors de les vacunes trobem pares que decideixen no vacunar els seus infants per raons de caràcter ideològic, religiós o de creences, així com professionals mèdics i especialistes de la salut que qüestionen certes teories vinculades amb les vacunes. Algunes de les idees i reflexions que aporten són:

  • Es visualitza el cos humà com un organisme capaç d’autoregular-se i amb capacitat autocurativa, de manera que quan ens vacunem estem alterant el seu equilibri.
  • Els detractors de les vacunes afirmen que les substàncies que se subministren mitjançant la vacunació són substàncies tòxiques per a l’organisme: per exemple, indiquen que la dosi de mercuri i alumini que conté la vacuna de la diftèria resulta excessiva per a l’infant. Així mateix, apunten que, amb la vacunació, s’infecta amb virus i bacteris les persones que les reben: s’entén l’acte de vacunar com la introducció de virus o bacteris –i, per tant, d’una malaltia– en l’organisme.
  • Vacunar indiscriminadament tota la població contra totes les malalties per a les quals existeix una vacuna pot comportar riscos. La vacunació només resultaria justificada davant una epidèmia o determinades indicacions específiques que així ho requereixin.
  • En l’aplicació de les vacunes, sobretot durant la infància, no es té en compte el grau de maduració del sistema immunitari. Alguns especialistes consideren que el sistema immunològic es troba en formació en els primers mesos i que no pot respondre de manera adequada a la informació rebuda per la vacuna. En aquest sentit es considera necessari que els calendaris de vacunacions siguin guies orientatives, i no calendaris d’aplicació estricta, i es recomana que es revisin constantment.
  • Es valora que la davallada de certes malalties infeccioses es pot explicar per motius aliens a les vacunes, com ara les millores en nutrició i higiene de la població.
  • Es considera que l’aplicació massiva de vacunes pot no respondre a la situació epidemiològica real del moment i que, potser, aquesta aplicació massiva respon a interessos que van més enllà de la sanitat i de la salut de les persones.
  • Es tendeix a minimitzar o a ignorar els efectes adversos que produeixen les vacunes. En aquest sentit, es considera necessari un major seguiment dels efectes postvacunals.

 

A l’hora de decidir si volem vacunar o no els nostres fills, hem de tenir en compte que, tot i que les vacunes no són obligatòries, les administracions públiques en recomanen la seva aplicació. Els pares tenim llibertat d’elecció i allò important serà arribar a un acord consensuat i conscient, responsabilitzant-nos de la salut dels nostres fills i sense deixar-nos influenciar per les opinions de les persones del nostre entorn. En aquest procés, ens serà útil comparar els diferents aspectes sobre la necessitat o no de vacunar la criatura i ser capaços de discernir la informació rebuda.

Category
1-3 anys, 3-5 anys, cura i seguretat, Salut d'un a tres anys, Salut de 3 a 5 anys