Mirem una pel·li? Del revés

Mirem una pel·li? Del revés

Títol original: Inside out (EE.UU, 2015)
Durada: 94 min.
Director: Pete Docter, Ronnie del Carmen
Guió: Pete Docter, Meg LeFauve, Josh Cooley (Historia: Pete Docter, Ronnie Del Carmen)
Edad recomenada: a partir de 6 anys

Argument: Riley, una nena d’11 anys, ha de superar el fet d’abandonar la seva casa i el seu entorn quan al seu pare li fan una oferta de treball a una altra ciutat. En el seu interior, es deslliga un mar d’emocions que es converteixen en el seu alter ego i en personatges de la pel·lícula.

Una proposta de pel·lícula per veure en família:

Inside out, és una pel·lícula que intenta mostrar l’ordre del nostre cervell, com es creen els records, perquè alguns són més importants que uns altres i com les emocions ordenen la nostra vida, o en aquest cas, la d’una nena d’11 anys.

Les emocions que apareixen en la pel·lícula, són les que denominem les bàsiques (ira, tristesa, alegria, fàstic) i vénen de fàbrica, per dir-ho d’alguna manera.

No obstant això, si bé totes són importants i necessàries, la pel·lícula explica com l’alegria té la necessitat imperiosa d’estar per sobre les altres emocions i especialment, anul·lar a la tristesa.

L’altre tema central del film, són els canvis emocionals que es produeixen amb el creixement d’aquesta nena. Abandonar la infància per entrar en la pubertat.
Què es perd en aquest canvi? Com es poden travessar aquests moments? Quines emocions es posen “a flor de pell”?

De la combinació d’aquestes dues situacions s’argumenta una pel·lícula encantadora, curiosa, i educativa, com els plànols en què els protagonistes passen pel pensament abstracte, o com es va constituint la nostra personalitat representada a les “illes del pensament”, allò que és important per a nosaltres, la qual cosa alimenta la nostra autoestima.

Com bé va assenyalar Manuel Yáñez Murillo en la seva crítica para Otroscines.com, en el film de Docter i companyia hi ha una reivindicació vetllada del “valor de la tristesa en l’univers de la infància” gairebé subversiva, contraposada al cànon seguit per la majoria del cinema infantil.

En resum, una pel·lícula que explica la història del que significa passar de la infantesa a l’adolescència, de la importància d’acceptar-se a un mateix i de saber que la tristesa forma part de la vida. Per gaudir en família!!

Paula Caterberg
Psicòloga Clínica Infantil

Related Post

No Comments

Post A Comment